Deixe esvair
els meus peus sobre la sorra.
La tristesa s’amaga
sota les clótxines de broma.
I la mar s’emporta
l’amargura d’algún record inmemorable.
Soltura del vent
mesent la parsimonia.
Que sostenc gairebé
tot l’estiu sota la roba.
Trepitge moments
i les marques no s’esborren.
Treure vull de la memoria
el que em recorda perqué estic sola.
Vist i plau de la consciencia
sabent que es cosa bona.
I més enllá de tot sonrieure
la mel no sols es dolça.
La sal de l’aigua es tant real
com els sucesos que he viscut.
M’enumere un a un
els defectes de la glória.
Per trencar amb la rutina
i construir la meva história.
els meus peus sobre la sorra.
La tristesa s’amaga
sota les clótxines de broma.
I la mar s’emporta
l’amargura d’algún record inmemorable.
Soltura del vent
mesent la parsimonia.
Que sostenc gairebé
tot l’estiu sota la roba.
Trepitge moments
i les marques no s’esborren.
Treure vull de la memoria
el que em recorda perqué estic sola.
Vist i plau de la consciencia
sabent que es cosa bona.
I més enllá de tot sonrieure
la mel no sols es dolça.
La sal de l’aigua es tant real
com els sucesos que he viscut.
M’enumere un a un
els defectes de la glória.
Per trencar amb la rutina
i construir la meva história.
Pues ves traent-ho de la memoria, ¿desde cuan estas tu sola?
ResponderEliminarAfortunadament no estic sola Nando ;)Estic envoltada de gent que em recorda que no ho estic, però sempre tenim dies en que ixen poesies d'este tipus, sense ninguna explicació més. Ja xarrem un dia, a veure si ens veiem prompte que en breu vole a Anglaterra. :)
ResponderEliminar