Va apareixent lentament entre les ones quietes d’un fons
marí horizontal. Va encenent-se progresivament, fent més fort un reflexe que
pareix no tindre fi. Entre els núvols quiets de la matinada. Entre l’ausencia
de la xafogor anunciada. I sobtadament com un esclafit d’alegria i energía, s’ha
fet un nou dia. Baix la mirada atenta del vol d’una gaviota. Amb tan sols un
parell de pescadors amagats a l’hombra.
No cal pensaments rebuscats en la simplesa d’un espectacle efímer
i present a cada mort nocturna.
I en dirección oposada la lluna plena caent redona sobre una
cuna muntanyosa.
Mentres, l’enrenou d’un
alé mortal i viu d’una humanitat massa queda per a conseguir el clamor d’una
llibertat necessaria.
No hay comentarios:
Publicar un comentario