I així es com he decidit viure,
a la vessant dels records amb nostalgia alegre
Entre el soroll d’un bosc en silenci
Acompanyada de la dolçor de gestos afables
que m’ajuden a crear paraula a paraula cada vers,
que naix a la meva ment, incansable per creixer.
Entre la magia d’una tardor per sempre.
Veient el revolteig de papallones febles y tendres
mullades per la pluja diaria
Amb l’ensurt d’una fulla al caure
I sense temors a la distancia
perque pense reconvertir l’anyorança
en una llarga esperança
I les serres retallades del teu paisatge natal sempre tindran els braços oberts, esperant-te tornar a abraçar una i altra vegada, perquè els records es queden com a senyal indiscutible d'allò que sempre hem volgut ser.
ResponderEliminarLliures.